Aquest passat divendres vaig tenir l’oportunitat d’anar a sopar al Celler de Can Roca. Anava a escriure una parrafada de tot el que hi vaig viure però, sincerament, les paraules no estaven al nivell de l’experiència viscuda.
Sí, m’agrada el menjar i m’agrada cuinar… i sí, la idealització mai és bona; però per mi, que no sóc d’anar a restaurants així, va ser com veure una final de champions des de la banqueta, com mirar pel visor de la càmera de qualsevol pel·lícula de Hicthcock, com fer un cafè amb en Dalí o rebre un cop de puny del mateix Mohamed Ali en el «Rumble in the Jungle» de Kinshasha, Zaire.
Aquí teniu algunes imatges del restaurant per anar obrint boca. Sembla que tinguéssim el restaurant per nosaltres però no, simplement és que vam ser els últims… de 9 de la nit a 2 del matí. Ja em perdonareu per la qualitat d’algunes fotografies però és que la prioritat era el sopar no les fotos ni el mòbils.
Bé, anem pel jalar!
Vam optar pel menú Menjar-se el Món amb una cava de benvinguda i una selecció de tres vins que ens van recomenar:
- Albert i Noya «Clàssic» El Celler Brut Rva D.O. Pendeès
- Heymann-Löwenstein Schieferterrassen 13 VDP Mosel
- Sarnin Berrux 13 Blanc A.O.C. Saint-Romain
- Ferrer Bobet 13 D.O.Qa Priorat
Bon profits senyors:

Japó: crema de miso amb nyinyonyaki
Xina: verduretes encurtides amb crema de prunes
Perú: causa limeña
Corea: pa fregit amb panco i cansalada cuita amb salsa de soja, kimchi i oli de sèsam







Tofu d’avellana, xirivia, liquat de carbassa, liquat d’espinacs, suc de fruita de la passió, pipa de carbassa, nap i castanya a la brasa

Escuma de figa de pala, anèmona, salicòrnia, llima i vinagre de katsuobushi

Mole negre amb xocolata i crema de galera amb coco

Brou de cansalada fumada i escuma d’estragó

Salsa de pellofa d’arròs, salsa de koji, arròs fermentat, pa d’arròs amb parfait de colomí

Suc del cap, potes cruixents, velouté d’algues i pa de fitoplàncton

Mantega noisette, mel, vinagre de chardonnay, bergamota, mostassa aromatitzada i avellana fumada


Aranja thai, poma, coriandre, bitxo, llima i anacard. Puré de tamarinde i shisho

Peus de xai i tomàquet especiat


Llet, llima, coriandre, dolç de llet, pisco

Rosa, préssec, safrà, comí, canyella i festuc

Al acabar, ens van oferir tota una varietat de bombons de xocolata. He de dir que vaig acabar molt tip, i com que et fan una petita capsa-obsequi amb una selecció, aprofitaré per regalar-ho a la meva mare. Que se lo merece!
Al acabar, vam tenir la mala sort que els «jefes» ja no hi eren i tampoc volíem molestar gaire més perquè ja eren les 2 de la matinada i no quedava ningú més al restaurant. Però tot i així, fent les fotos i xafardejant una mica vam tenir la sort de topar-nos amb un cambrer molt trempat que ens va ensenyar el celler. Sincerament, jo de vins, caves,… no hi entenc gaire però allà dins hi havia una atmosfera diferent (i no només pel fred!). Com bé es va comentar: mai havíem caminat entre tanta història… i tants euros!
9 amics, 11 mesos d’espera, Girona, 1 cava, 3 vins, 7 snacks, 11 plats, 3 postres, final de txocolata, café, copa i una experiència que no oblidaré mai no té preu. Pels escèptics uns 220 €.
Sempre hi ha qui no es gastaria mai 200 € per un sopar… i potser tenen raó perquè sel’s veu feliços eh!!! Tres nens amb un Happy Meal no falla mai.